Quin és l'edulcorant artificial menys perjudicial?

Quin és l'edulcorant artificial menys perjudicial?

Introducció:

Els edulcorants artificials són substàncies utilitzades com a substituts del sucre en diversos aliments i begudes. Han guanyat popularitat com a alternatives baixes en calories al sucre. No obstant això, s'han plantejat preocupacions sobre la seva seguretat i els possibles efectes sobre la salut. Aquest article pretén explorar els diferents tipus d'edulcorants artificials i el seu possible impacte en la salut, centrant-se a determinar l'opció menys perjudicial.

Comprendre els edulcorants artificials:

Els edulcorants artificials són compostos sintètics que proporcionen un sabor dolç sense afegir calories importants. Aquests edulcorants són intensament dolços, entre 30 i 20, 000 vegades més dolços que el sucre de taula. Sovint s'utilitzen en productes dietètics, refrescos i aliments aptes per a diabètics.

Tipus d'edulcorants artificials:

1. Aspartam:
L'aspartam és un dels edulcorants artificials més utilitzats i és aproximadament 200 vegades més dolç que el sucre. Es troba habitualment en refrescs dietètics, xiclets sense sucre i diversos aliments processats. Malgrat el seu ús generalitzat, l'aspartam s'ha enfrontat a controvèrsia a causa de les afirmacions que el relacionen amb diversos problemes de salut, inclosos el càncer i els trastorns neurològics. No obstant això, una investigació extensa no ha pogut proporcionar proves definitives per donar suport a aquestes preocupacions. Com a resultat, l'aspartam segueix sent un edulcorant aprovat a molts països.

2. Sucralosa:
La sucralosa és un altre edulcorant artificial popular que és unes 600 vegades més dolça que el sucre. Es troba habitualment en productes sense sucre i té un gust similar al sucre sense les calories associades. A diferència de l'aspartam, la sucralosa és estable a altes temperatures, la qual cosa la fa apta per cuinar i coure. Els estudis d'investigació generalment han demostrat que la sucralosa és segura per al consum, sense evidència d'efectes adversos sobre la salut humana.

3. Stevia:
L'estèvia es deriva de les fulles de la planta Stevia rebaudiana i es considera un edulcorant natural i sense calories. És aproximadament 200-300 vegades més dolç que el sucre. L'estèvia ha guanyat popularitat com una alternativa més saludable als edulcorants artificials a causa del seu origen vegetal. La investigació suggereix que l'estèvia pot tenir certs beneficis per a la salut, incloses les potencials propietats antidiabètiques i antihipertensives. Tot i que generalment es considera segur, algunes persones poden experimentar un regust amarg quan consumeixen stevia.

4. Sacarina:
La sacarina és un dels edulcorants artificials més antics, descobert a finals del segle XIX. És aproximadament 300-500 vegades més dolç que el sucre i s'utilitza sovint en begudes dietètiques, edulcorants de taula i altres productes sense sucre. En el passat, es creia que la sacarina era un potencial cancerígen, la qual cosa conduïa a les etiquetes d'advertència dels productes que la contenien. Tanmateix, la investigació científica posterior no va trobar cap evidència convincent que recolzi aquesta afirmació. En conseqüència, molts països han eliminat les etiquetes d'advertència associades a la sacarina.

Efectes potencials sobre la salut i seguretat:

Els edulcorants artificials s'han estudiat àmpliament per determinar els seus efectes potencials sobre la salut. Al llarg dels anys han sorgit diverses preocupacions, que van des del risc de càncer fins a alteracions metabòliques. No obstant això, la majoria de les agències reguladores, incloses l'Administració d'Aliments i Medicaments dels EUA (FDA) i l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), han aprovat diversos edulcorants artificials per al seu consum, considerant-los segurs quan es consumeixen dins dels límits de ingesta diària acceptables.

Perfil de seguretat de l'aspartame:
L'aspartam s'ha sotmès a proves rigoroses i diversos estudis no han aconseguit establir un vincle coherent amb el càncer o altres efectes adversos per a la salut en humans. La FDA i l'EFSA han establert límits acceptables d'ingesta diària d'aspartam. Tanmateix, les persones amb un trastorn genètic rar anomenat fenilcetonúria (PKU) haurien d'evitar l'aspartam, ja que els seus cossos no poden descompondre l'aminoàcid fenilalanina que es troba a l'aspartam.

Perfil de seguretat de la sucralosa:
La sucralosa s'ha provat àmpliament per a la seguretat i els estudis d'investigació no han trobat cap evidència significativa d'efectes adversos per a la salut en humans. Tant la FDA com l'EFSA han establert límits acceptables d'ingesta diària de sucralosa. Tanmateix, algunes persones poden experimentar problemes gastrointestinals o reaccions al·lèrgiques quan consumeixen productes que contenen sucralosa.

Perfil de seguretat de Stevia:
L'estèvia es reconeix generalment com a segura quan es consumeix en quantitats moderades. No obstant això, els estudis han posat de relleu els efectes potencials sobre la pressió arterial i el control del sucre en la sang, despertant preocupacions per a les persones amb determinades condicions mèdiques. Es necessiten més investigacions per entendre completament els efectes a llarg termini de l'estèvia sobre la salut humana.

Perfil de seguretat de la sacarina:
La sacarina es va associar anteriorment amb un augment del risc de càncer de bufeta en rates de laboratori. Tanmateix, estudis posteriors han demostrat que aquest risc no s'aplica necessàriament als humans. La FDA i l'EFSA han conclòs que la sacarina és segura per al consum dins dels límits d'ingesta diària establerts.

Conclusió:

Quan es considera l'edulcorant artificial menys perjudicial, és important tenir en compte que tots els edulcorants aprovats s'han sotmès a proves exhaustives i s'han considerat segurs per al seu consum quan es consumeixen dins dels límits de ingesta diària acceptables. L'aspartam, la sucralosa, l'estèvia i la sacarina tenen tots els seus pros i contres, i l'elecció de l'opció menys perjudicial depèn de les necessitats i preferències específiques de l'individu. La consulta amb els professionals sanitaris i el seguiment de la pròpia resposta a diferents edulcorants poden ajudar a determinar l'elecció més adequada.