Per què es va prohibir Stevia?

Per què es va prohibir l'estèvia?**

**Introducció:

Stevia, un edulcorant natural derivat de la planta Stevia rebaudiana, ha guanyat popularitat en els últims anys com una alternativa més saludable als edulcorants artificials. No obstant això, l'estèvia va passar per un període de prohibició i va ser prohibida a diversos països. Aquest article pretén explorar les raons de la prohibició de l'estèvia i donar llum als canvis posteriors en el seu estatus regulador.

Context històric:

L'ús de l'estèvia com a edulcorant es remunta a segles enrere, originari d'Amèrica del Sud, on les poblacions indígenes utilitzaven fulles d'estèvia per endolcir les seves begudes i medicaments. Va ser documentat per primera vegada pel botànic espanyol Pedro Jaime Esteve al segle XVI. Les propietats edulcorants de l'Estèvia s'atribueixen al seu alt contingut en glucòsids d'esteviol, que són compostos naturals que es troben a les fulles de la planta Stevia rebaudiana.

Creixent popularitat i preocupacions reguladores:

A mesura que la demanda d'edulcorants alternatius va créixer a mitjan-20segle, l'estèvia va començar a cridar l'atenció de la indústria d'aliments i begudes. La seva naturalesa sense calories i la seva dolçor significativament més alta en comparació amb el sucre de taula el van convertir en una opció atractiva per als fabricants que busquen alternatives més saludables. Tanmateix, a mesura que augmentava l'escrutini, van sorgir preocupacions sobre la seguretat i la regulació de l'estèvia.

Controvèrsies normatives:**

1. **Estats Units:A la dècada de 1980, la Food and Drug Administration (FDA) dels Estats Units va expressar la seva preocupació sobre els possibles riscos per a la salut associats amb el consum de stevia. En conseqüència, l'estèvia i els seus derivats no van ser aprovats com a additius alimentaris, sinó que es van permetre vendre com a suplements dietètics. Això va crear una bretxa reguladora, que va portar a l'ús de l'estèvia com a "complement dietètic" en lloc d'un edulcorant principal.

2. Unió Europea:De la mateixa manera, la Unió Europea (UE) va prohibir l'ús de l'estèvia com a additiu alimentari a la dècada de 1990 a causa de la insuficient evidència sobre la seva seguretat. L'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) va expressar la seva preocupació sobre la possible genotoxicitat i problemes reproductius associats als glucòsids d'esteviol. La prohibició va ser coherent a tots els estats membres de la UE.

3. Altres països:Al costat dels Estats Units i la Unió Europea, diversos altres països, com ara Canadà, Japó i Austràlia, també van prohibir l'ús de l'estèvia com a additiu alimentari a causa de preocupacions similars sobre els seus possibles riscos per a la salut.

Investigació científica i percepcions canviants:

Malgrat les prohibicions i els obstacles reguladors, la investigació científica va continuar avaluant la seguretat de l'estèvia. Es van realitzar nombrosos estudis per avaluar la seva potencial toxicitat, carcinogenicitat i impacte en la salut humana. A mesura que avançava la investigació, les prohibicions de l'estèvia van fer front a crítiques perquè es basaven en proves insuficients i per la possible influència de les indústries del sucre i dels edulcorants artificials.

Canvi d'estatus normatiu:**

1. **Estats Units:L'any 2008, la FDA va concedir finalment l'estatus de Generally Recognized as Safe (GRAS) als extractes d'estèvia altament purificats, permetent el seu ús com a edulcorant en aliments i begudes. Aquesta decisió va rebre un gran suport i l'estèvia va guanyar popularitat com a edulcorant natural aprovat als Estats Units.

2. Unió Europea:Després d'una avaluació de riscos actualitzada per l'EFSA el 2010, que no va trobar cap problema de genotoxicitat o reproducció, la UE va aixecar la prohibició de l'estèvia com a additiu alimentari. Des d'aleshores, l'estèvia i els seus extractes purificats estan aprovats per al seu ús al mercat europeu, subjectes a criteris de puresa específics.

3. Altres països:Molts països del món també han revisat la seva posició sobre l'estèvia, permetent-ne l'ús com a additiu alimentari. El Canadà, el Japó, Austràlia i diversos països d'Amèrica del Sud permeten ara l'ús de l'estèvia com a edulcorant en diversos productes alimentaris i begudes, sempre que compleixi estàndards de puresa específics.

Disponibilitat comercial i consideracions de salut:

Amb el canvi del panorama regulador, l'estèvia s'ha tornat disponible comercialment com a edulcorant natural a molts països. S'utilitza àmpliament en la producció de productes sense sucre o amb sucre reduït, oferint als consumidors una alternativa més saludable al sucre tradicional. La naturalesa zero de calories de l'Stèvia la fa especialment atractiva per a persones que busquen controlar la seva ingesta de calories o reduir el seu consum de sucre.

A més, l'estèvia no contribueix a les càries, la qual cosa la fa apta per a persones conscients de la salut bucal. El seu ús en productes aptes per a diabètics també està molt estès, ja que l'estèvia no afecta notablement els nivells de sucre en sang.

Conclusió:

L'estèvia, una vegada prohibida a diversos països, ha superat els obstacles reguladors mitjançant la investigació científica i el canvi de percepcions. L'acceptació gradual de l'estèvia com a edulcorant segur i natural ha provocat la seva aprovació a nombrosos països del món. Avui en dia, l'estèvia s'utilitza àmpliament com a alternativa als edulcorants artificials, oferint als consumidors una opció més saludable alhora que satisfan els seus desitjos de dolços.